Enyorada Arcàdia, dolça Utopia

work for violin, cello and piano (2013)

 

 

Tal como lo expresa la sagacidad rudimentaria, no sabemos adónde vamos ni de dónde venimos. Somos inquilinos, no creadores o dueños de nuestras vidas. No obstante, la incierta intimidad de una libertad perdida o de una libertad que tiene que volver a ser ganada (Arcadia a nuestras espaldas, Utopía al frente) aporrea en el lejano umbral de la psique humana. Esta vaga pulsación se halla en el corazón de nuestras mitologías y de nuestra política. Somos criaturas ofendidas y, a la vez, consoladas por las llamadas de una libertad que está justamente fuera de nuestro alcance. Sólo existe un terreno en el que se desarrolla la experiencia de la libertad. Sólo en una esfera de la circunstancia humana, ser es ser en libertad. Se trata del ámbito de nuestro encuentro con la música, el arte y la literatura.

George Steiner “Presencias reales: ¿Hay algo en lo que decimos?” (Real Presences: Is There Anything in What We Say?) Trad. Juan Gabriel López-Guix, p.174 Ediciones Destino/Colección imago mundi Vol.121

 

Premiere:  20 november 2013 Sala Mompou (Barcelona) Paola Caballero, vl., Jean-Baptiste Texier, vc., David Casanova, pno.

Comentari (in Catalan)

Aquesta és l’evocació d’una Arcàdia que mai va ser, i l’esbós d’una Utopia que no existeix.
Ambdós anhels, imatges de l’impossible, es retroben cecs des d’un present d’aparença irreal i inestable.

En l’intent d’atrapar el moment continu que flueix i s’escapa intuïm una pulsació més suggerida que real.
Com si es tractés d’un gran pes ingràvid.
No hi ha cel, no hi ha terra, només l’oïda ens indica el pas.
Com el batec del cor, el pols pren un aspecte obstinat.
Canvia, o a vegades es dilueix en el temps: és l’única referència, el nexe que vincula els dos mons recreats.

Els desigs expressats en el títol queden immersos en l’únic context cert.
És l’ara.
La consciència del present arriba frustrada – o intranquil·la – per la seva mateixa raó de ser.
Sempre entre l’Arcàdia i l’Utopia.
I en cap moment ve per quedar-se.
Però és, alhora, l’irrenunciable motiu de viure.

(Obra dedicada a George Steiner).

 

Thomas Cole: The Arcadian or Pastoral State (1836)
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s