Enyorada Arcàdia, dolça Utopia

work for violin, cello and piano (2013)

 

 

Premiere:  20 november 2013 Sala Mompou (Barcelona) Paola Caballero, vl., Jean-Baptiste Texier, vc., David Casanova, pno.

Comentari (in Catalan)

Aquesta és l’evocació d’una Arcàdia que mai va ser, i l’esbós d’una Utopia que no existeix.
Ambdós anhels, imatges de l’impossible, es retroben cecs des d’un present d’aparença irreal i inestable.

En l’intent d’atrapar el moment continu que flueix i s’escapa intuïm una pulsació més suggerida que real.
Com si es tractés d’un gran pes ingràvid.
No hi ha cel, no hi ha terra, només l’oïda ens indica el pas.
Com el batec del cor, el pols pren un aspecte obstinat.
Canvia, o a vegades es dilueix en el temps: és l’única referència, el nexe que vincula els dos mons recreats.

Els desigs expressats en el títol queden immersos en l’únic context cert.
És l’ara.
La consciència del present arriba frustrada – o intranquil·la – per la seva mateixa raó de ser.
Sempre entre l’Arcàdia i l’Utopia.
I en cap moment ve per quedar-se.
Però és, alhora, l’irrenunciable motiu de viure.

(Obra dedicada a George Steiner).

 

Thomas Cole: The Arcadian or Pastoral State (1836)
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s